15 resultados para Ancilídeo Morfologia
em Universitat de Girona, Spain
Resumo:
L'ordre dels cclics en la llengua catalana medieval
Resumo:
Estudi descriptiu de morfologia derivacional del castell, en qu es para atenci als sufixes icia, -eza, -ez, -dad, -dat, -tad o tat i tud. En tots els casos es tracta dafixes derivacionals que intervenen en la formaci de substantius de base adjectiva que expressen quantitat generalment abstracta
Resumo:
Lexperincia que es presenta sha dut a terme en el mdul Morfologia, estructura i funci del cos hum I de primer curs del Grau de Medicina per tal dadaptar-se a lEspai Europeu dEducaci Superior. Particularment es va tenir en compte el fort debat existent en els darrers anys sobre els ensenyaments de pre-grau en mbits de Cincies de la Salut [1-5] Els objectius principals plantejats en aquest projecte van ser dos: 1) convertir un ensenyament fragmentat de tres matries afins en un ensenyament integrat i focalitzat per a estudiants de medicina; 2) fer protagonista directe del seu aprenentatge a aquests estudiants procedents dun ensenyament molt dirigit (ESO i Batxillerat). El mdul cont coneixements terics i prctics de Biologia Cellular, Gentica i Bioqumica, amb la finalitat de donar una visi integrada de lestructura i funci cellular i per tant de lhomestasi del cos hum a nivell molecular i cellular. La metodologia docent sha basat en aprenentatge per objectius. El mdul sha dividit en cinc perodes anomenats Unitats dAprenentatge per Objectius (UAOs). Shan dissenyat diferents eines dajuda per a aquest autoaprenentatge i a ms el seguiment daquest procs sha realitzat utilitzant diferents tipus de tutories. El contingut del mdul es completa amb unes sessions prctiques al laboratori que es fan de forma intensiva amb la finalitat de familiaritzar els estudiants amb les tcniques bsiques dun laboratori de recerca biomdica
Resumo:
The morphology and reproductive structures of Mediterranean species of the genus Nemastoma J. Agardh, nom. cons. (Nemastomataceae, Nemastomatales): Nemastoma dichotomum and N. dumontioides
Resumo:
Lobjecte del present treball s produir, caracteritzar i comparar aliatges tipus Heusler no estequiomtrics de base Ni-Mn-Sn-X (on X= Co, Fe per tant, es pretn generar mostres dels aliatges utilitzant els precursors amb una composici que vari de lestablerta per Heusler. La morfologia del material ser en forma de cinta, ja que s la morfologia ms semblant a les aplicacions industrials que voldrem aplicar a aquests aliatges
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s doble. D'una banda, s'exposen els problemes que planteja lanlisi que la morfologia generativa ha proposat per a la sufixaci apreciativa, especialment per a noms i adjectius. D'altra banda, es defensa la unificaci de dos tipus d'afixos apreciatius que les gramtiques tradicionals han considerat diferents: els sufixos que s'adjunten a arrels nominals (diminutius, augmentatius i despectius) i els que s'adjunten a arrels adjectivals (anomenats intensius ). Aquest treball es centra, fonamentalment, en les dades del catal i es demostra que hi ha raons per suposar que tots els sufixos apreciatius formen una nica classe d'afixos. Si b es discuteixen diversos aspectes problemtics d'aquests derivats, noms es presenta una proposta de soluci al de la interpretaci semntica. Es defensa que les diferncies en la interpretaci semntica dels derivats es poden deduir de l'estructura lexicoconceptual (ELC) de la base i de l'element d'aquesta ELC que sigui modificat per l'afix
Resumo:
The Onyar River basin is situated in the depression of la Selva. His origins are related to tectonic activity during Neogen in this region. In his evolution, we note a slowly and continuous downfall which directs the morphodinamical behaviour. In this sense, the drainage network has a directional trend towards the north, as consecuence of fault systems, and specially the N-S oriented one. A fault of this system has an important influence in the basin morphology, directs the drainage towards the north and avoids a closely drainage in the basin
Resumo:
This article analyses the spatial organization of Montebelluna's industrial district (Italy) as an exemple of the dinamics of urbanization phenomenon in small urban areas. The study is divided in two parts: in the first one I present the social organisation's model of production named industrial district and its relation with the space, which is characterizeded by the rising of diffused urbanization settlements; in the second part I try to verify some explanatory factors pointed out by different autors in this specific area with an historical analysis of processes point of view. The diffused organisation of economic and housing activity show a change in the urban morphology
Resumo:
La adsorci sobre carb actiu s un tractament habitual para a l'eliminaci de metalls contaminants d'afluents aquosos. Amb la finalitat de reduir el cost dels tractament actuals s'est estudiant la utilitzaci d'adsorbents de baix cost com a substituts dels sorbents convencionals que s'utilitzen usualment en els tractaments d'aiges. En aquesta tesi s'ha avaluat la possibilitat d'aprofitar diversos residus vegetals procedents de processos agrcoles o residus industrials, com a sorbents per a l'eliminaci de metalls de solucions aquoses. En concret, el treball s'ha centrat en assolir dos grans objectius, primer de tot, conixer la possibilitat d'utilitzar el pinyol d'oliva com a adsorbent de metalls divalents de solucions aquoses, com sn el Cd(II), Cu(II), Ni(II) i Pb(II), i en segon lloc, avaluar la utilitzaci de quatre residus vegetals (escora de yohimbe, rapa de ram, suro i pinyol d'oliva) per a l'extracci de Cr(VI) de solucions aquoses i utilitzar el residu vegetal ms apropiat com a base per tal d'obtenir un nou sorbent, amb ms bona morfologia per ser utilitzat en sistemes d'eliminaci de Cr(VI) en continu. Les dades cintiques d'adsorci es van tractar amb el model cintic de pseudo-segon ordre, amb el que es van determinar la velocitat inicial d'adsorci dels metalls. Els models d'isotermes d'equilibri de Langmuir i Freundlich es van utilitzar per descriure els equilibris d'adsorci i calcular els parmetres de les isotermes. En els assajos amb mescles binries de metalls, els resultats es van tractar amb el model ampliat de Langmuir. En aquest treball s'ha determinat, primerament, que el pinyol d'oliva s un bon sorbent dels metalls divalents estudiats. S'ha determinat que l'adsorci dels metalls varia amb el pH de la soluci i que la presncia de sals en la soluci provoca una davallada en l'adsorci. Tamb es va determinar la competncia en l'adsorci entre els metalls al realitzar assajos en mescles binries. Amb els estudis d'extracci de Cr(VI) amb els quatre materials s'ha determinat que aquests vegetals poden adsorbir el Cr(VI) en soluci, tot i que la rapa i la yohimbe sn els materials que presenten unes capacitats d'adsorci ms elevades. Les anlisis amb espectroscpia electrnica de Raig-X realitzats en la rapa de ram i la yohimbe en contacte amb Cr(VI) varen demostrar la presncia del metall en els dos estats d'oxidaci, Cr(VI) i Cr(III), evidenciant la participaci del mecanisme de reducci de Cr(VI) en l'adsorci del metall sobre els materials. Amb l'encapsulaci de la rapa de ram es va incrementar significativament la capacitat d'adsorci del metall respecta a la seva utilitzaci en la forma original. Les dades experimentals es van tractar amb un model de difusi i es va determinar el coeficient de difusi en l'adsorci en el sorbent amb diferent percentatge de rapa en l'interior. Finalment s'han realitzat estudis preliminars d'adsorci de crom hexavalent en continu utilitzant columnes de petites dimensions farcides amb el sorbent format per boles de rapa encapsulada en alginat clcic. En aquests assajos s'ha determinat l'efecte en l'adsorci de metall de diversos parmetres d'operaci, com la concentraci inicial de metall, el cabal i l'alada de llit. El model de transferncia de matria i difusi en columna emprat pel tractament de les dades experimentals va mostrar l'efecte de la concentraci inicial i del cabal en els coeficients de difusi i transferncia de matria. El model BDST no va predir correctament el temps de servei en els diferents parmetres d'operaci experimentats a causa de la complexitat del procs d'adsorci. Amb aquests assajos preliminars s'han establert les bases de l'adsorci de Cr(VI) amb el nou sorbent en sistemes en continu amb la finalitat de realitzar estudis posteriors d'eliminaci del metall en columnes de majors dimensions.
Resumo:
El present treball analitza la morfologia espermtica de l'ejaculat de Sus domesticus, la histologia del conducte epididimari i la qualitat de l'esperma epididimari. El material d'estudi prov de mascles reproductors porcins de les races Landrace i Pietrain, sans i sexualment madurs. La metodologia emprada es basa en l'examen al microscopi ptic (camp dar, contrast de fases i contrast interferencial) i al microscopi electrnic (de rastreig i de transmissi). Per a l'anlisi estadstica de les dades s'ha utilitzat el test de la X2 de Pearson (p<0,01). L'estudi de la morfologia espermtica de l'ejaculat permet distingir diversos tipus de gmetes que s'han classificat en tres grups: espermatozoides madurs, espermatozoides immadurs i espermatozoides aberrants, aix com algunes cI.lules somtiques. L'espermatozoide madur de Sus domesticus s un gmeta tpic de mamfer (format per tres parts: cap, pea de connexi i cua) en que destaquen: la forma oval i plana del cap, el desenvolupament d'una protuberncia acrosmica apical en una de les cares del cap i la presencia dels cossos laminars en la pea de connexi. L'espermatozoide immadur es caracteritza per la presencia de la gota citoplasmtica, el major desenvolupament de la protuberncia acrosmica apical i per la flexibilitat del cap. Els espermatozoides aberrants es descriuen i classifiquen segons la morfologia externa i la morfologia interna, distingint-se una amplia gama de malformacions que afecten les diverses parts de l'espermatozoide. Les cllules somtiques presents en l'ejaculat ofereixen les caracterstiques prpies d'un macrfag i se les ha observat englobant espermatozoides immadurs. L'estudi de l'estructura i la ultraestructura de les tres regions anatmiques de l'epiddim (caput, corpus i cauda) revela que: a) l'epiteli epididimari s pseudoestratificat amb esterocilis, b) cada regi epididimria presenta uns valors caracterstics en relaci al dimetre intern del conducte, a l'alada de l'epiteli, a la longitud dels esterocilis i al nombre de cllules somtiques luminals, i c) l'epiteli epididimari esta format per cinc tipus cellulars: les cllules principals, les cllules basals, les cllules dares, les cllules estretes i les cllules basfiles. Dels resultats obtinguts es pot deduir que: a) aquests cinc tipus cellulars es distribueixen al llarg del conducte epididimari de forma no homognia, b) les cllules basals, les cllules principals, les cI.Iules dares i les cllules estretes sn diversos estadis del desenvolupament d'un mateix tipus cellular especialitzat en la secreci i reabsorci cellular, i c) les cllules basfiles sn les precursores de les cllules somtiques luminals. La qualitat de l'esperma procedent de les tres regions de l'epiddim ha estat analitzada a partir dels segents parmetres espermtics: vitalitat, resistncia osmtica dels acrosomes, estabilitat ceflica, morfologia, malformacions i aglutinaci. La vitalitat espermtica disminueix progressivament al llarg del conducte epididimari. La resistncia osmtica dels acrosomes s'assoleix en la regi corporal de l'epiddim. L'estabilitat ceflica dels espermatozoides s ms elevada en les dues primeres regions de l'epiddim que en la regi caudal. Cada regi de l'epiddim es caracteritza per una morfologia espermtica especfica: a) el caput es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmtica proximal, b) el corpus es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides immadurs amb gota citoplasmtica distal, i c) el cauda es caracteritza per l'elevat percentatge d'espermatozoides madurs. S'han estudiat les segents malformacions d'origen epididimari: espermatozoides de cua doblegada per l'anell de Jensen (origen en el cauda), espermatozoides de cua enrotllada i espermatozoides de cues fusionades (origen en el corpus). Els espermatozoides perden la capacitat de doblegar la cua per la pea intermdia a mesura que avancen pel conducte epididimari. L'aglutinaci espermtica tendeix a augmentar progressivament al llarg del conducte epididimari, si b, no s'han observat variacions significatives en els diversos tipus d'aglutinaci. La maduraci epididimaria dels espermatozoides de Sus domesticus s un procs lent i complex, i la qualitat de l'ejaculat depn de que aquesta maduraci hagi estat completa. La presencia en l'esperma ejaculat de formes gamtiques prpies de l'esperma epididimari s un signe d'una incompleta maduraci dels espermatozoides; i, pot considerar-se com un parmetre indicador d'estrs del mascle reproductor, tant ms quant ms s'assembli a la morfologia espermtica de la regi ceflica de l'epiddim.
Resumo:
El present treball analitza al microscopi ptic i al microscopi electrnic de transmissi el testicle de Sus domesticus (raa Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminaci Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecci i Multiplicaci Porcina s garantir una excellent qualitat espermtica al llarg de la vida reproductiva til d'un mascle reproductor porc. Aix doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetr diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funci testicular afectada quan s'observa una disminuci de la qualitat del semen. Les anlisis seminals i hormonals sn certament crucials en la valoraci d'aquests mascles, per, no sn totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que s necessari conixer l'organitzaci microscpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors ms sensibles per a l'avaluaci de la funci testicular sn els segents: (1) la grandria testicular, (2) el gruix i l'organitzaci de la cpsula testicular, (3) el percentatge de tbuls seminfers i de teixit intersticial en el parnquima testicular, (4) el dimetre dels tbuls seminfers, (5) l'alada i la composici de cllules germinals de l'epiteli seminfer, (6) el gruix i l'organitzaci de la lmina prpia i, (7) la morfologia i la grandria de les cllules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests parmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organitzaci estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferncies significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una cpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la tnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la cpsula i est composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la tnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i s de teixit conjuntiu dens i, la tnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i s de teixit conjuntiu lax. En el parnquima testicular els tbuls seminfers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els tbuls seminfers, de 226,23  18,08 m de dimetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la lmina prpia i l'epiteli seminfer. La lmina prpia, de 4-4,5 m de gruix, est formada per la lmina basal i dues capes de cllules peritubulars. L'epiteli seminfer, amb una alada mitjana de 66,11  10,62 m, s columnar i estratificat amb cllules de Sertoli i diferents generacions d'espermatognies, espermatcits i espermtides. El teixit intersticial s un teixit conjuntiu lax amb abundants cllules de Leydig polidriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfolgic i morfomtric (alada, longitud, freqncia relativa d'aparici i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminfer en els mascles porcins de la raa Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mtode de la morfologia tubular. Els estadis premeitics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatognic i es caracteritzen, principalment, per la presncia de cllules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els parmetres morfomtrics de l'epiteli seminfer ja que els valors obtinguts per l'alada de l'epiteli seminfer, la freqncia relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis sn molt variables. Els estadis meitics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatognic i estan constituts, principlament, per cllules en un estat avanat de la meiosi I i /o cllules en meiosi II. Les ltimes fases de la meiosi I i tamb de la meiosi II tenen lloc rpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqncia relativa d'aparici i, per tant, en una baixa durada dels estadis meitics. Els estadis postmeitics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatognic. L'esdeveniment ms important que t lloc en aquests estadis s la fase de maduraci de l'espermiognesi. En la fase de maduraci, les espermtides experimenten diverses modificacions morfolgiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeitics presentin valors ms grans de freqncia relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procs d'espermiognesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermtides en fase d'elongaci amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cllules que constitueixen el testicle (cllules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiognesi del mascle porc de la raa Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vnen definits per 9 tipus diferents d'espermtides. Al llarg de l'espermiognesi no s'observen diferncies ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cllules que constitueixen el testicle.
Resumo:
S'han estudiat els efectes dels factors ambientals sobre el perfiton dels sistemes lentic fluctuants del aiguamolls de l'Empord. L'estudi s'ha realitzat als tres nivells d'integraci: nivell d'ecosistema considerant el rol del perfiton envers els altres productors primaris; a nivell de comunitat, estudiant la composici especfica de les diatomees i a nivell de poblaci estudiant la plasticitat fenotpica d'una espcie de diatomea (Nitzschia frustulum). A nivell d'ecosistema s'observa que els factors que afavoreixen el predomini dels diferents tipus de productors primaris (perfiton, fitoplncton i macrfits) sn la renovaci i el grau d'eutrfia de l'aigua. A nivell de comunitat els factors determinants en la composici i distribuci de les espcies de diatomees sn els gradients confinament-inundaci aix com la productivitat del sistema. En funci d'aquest factors s'han establert 5 associacions de diatomees. A nivell de poblaci es demostra que tant la salinitat, com la relaci N : P a l'aigua com el moviment de l'aigua afecten la morfologia i ultraestructura de la valva de N. frustulum. De forma interessant s'observa que la salinitat, considerada com a factor individual, afecta N. frustulum a nivell poblacional provocant-li modificacions en la morfologia de la valva, per en canvi, no afecta a nivell de comunitat, ja que totes les espcies de diatomees presents en ambients de salinitat fluctuant sn eurihalines.
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat estudiar a nivell taxonmic i ecofisiolgic les espcies de la famlia Faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) presents a la pennsula Ibrica i a les illes Balears: Fauchea repens (C. Agardh) Montagne i Bory in Montagne, Gloiocladia furcata (C. Agardh) J. Agardh i Gloiocladia microspora (Bornet ex Rodrguez y Femenas) Snchez i Rodrguez-Prieto, comb. nov. L'estudi taxonmic es va realitzar a partir de mostres recollectades al llarg de la costa de la pennsula Ibrica i de les illes Balears, amb la revisi dels exemplars conservats en els herbaris de diferents universitats espanyoles i dels exemplars tipus localitzats a l'herbari de C. Agardh i al de J.J. Rodrguez y Femenas. Aix doncs, amb aquest treball es van completar les dades ja existents quant a la morfologia, l'estructura vegetativa i els tetrasporfits de les tres espcies i es van aportar dades indites pel qu fa a les estructures reproductores masculines de Fauchea repens, les estructures reproductores femenines i estadis de postfertilitzaci de F. repens, G. furcata i G. microspora comb. nov. Parallelament es va detallar la corologia, l'hbitat i la fenologia de les tres espcies. De l'estudi de F. repens i G. furcata, espcies tipus dels seus gneres i, en el cas de la primera tamb de la famlia, es proposa una correcci de la descripci original de la famlia Faucheaceae I.M. Strachan, G.W. Saunders & Kraft, aix com una nova combinaci Gloiocladia microspora comb. nov. per l'espcie anomenada fins aquest estudi Fauchea microspora Bornet ex Rodrguez y Femenas. S'aporta tamb una iconografia original de dibuixos i fotografies, i una clau de determinaci dels txons estudiats. Quant a l'estudi ecofisiolgic, es van realitzar una srie d'experiments de laboratori per tal de determinar els requeriments de llum, temperatura i fotoperode per el creixement i supervivncia de les tres espcies. Aix doncs, es van aportar dades indites pel qu fa al cultiu in vitro de Fauchea repens, Gloiocladia furcata i Gloiocladia microspora comb. nov., que ens van permetre explicar la distribuci batimtrica i geogrfica de les tres espcies.
Resumo:
This doctoral thesis offers a quantitative and qualitative analysis of the changes in the urban shape and landscape of the Girona Counties between 1979 and 2006. The theoretical part of the research lies within the framework of the dispersed city phenomenon, and is based on the hypothesis of convergence towards a global urban model. The empirical part demonstrates this proposition with a study of 522 zone development plans in the Girona Counties. The results point to the consolidation of the dispersed city phenomenon, as shown by the sudden increase in built-up space, the spread of urban development throughout the territory, and the emergence of a new, increasingly generic landscape comprising three major morphological types: urban extensions, low density residential estates and industrial zones. This reveals shortcomings of planning for urban growth, weakening of the city as a public project, and a certain degradation of the Mediterranean city model.
Resumo:
En la tesi es presenta una anlisi de l'evoluci dels canvis succets en el paisatge costaner de la Costa Brava (22 municipis litorals) en els darrers cinquanta anys (1956-2003); un estudi de la seva estructura ecopaisatgstica, actual i passada, amb una especial mfasi en la diagnosi de les conseqncies geoambientals de l'esclat urbanstic iniciat a la dcada de 1960, i s'ha determinat quina ha estat la tendncia de canvi en els darrers vint-i-cinc anys la qual s'ha utilitzat per a elaborar models explicatius de la dinmica territorial seguida i projectar-los cap al futur tot dissenyant escenaris probables. A les Bases teriques s'exposa en quina parcella del coneixement cientfic es situa aquesta recerca i es repassa l'evoluci dels diferents corrents i enfocaments que han precedit, dins la Cincia Geogrfica, els estudis sobre transformaci del paisatge. Es posa especial en els principis i metodologies que plantegen les dues escoles d'anlisi del paisatge en que es basa aquesta tesi: la Landscape Ecology i la estructurada a l'entorn del programa internacional Land Use and Land Cover Change (LUCC). S'ha dissenyat una pauta metodolgica per a l'anlisi paisatgstica d'un territori a diferents escales: des de l'mbit regional de tota la Costa Brava (66.230 ha), on es poden detectar les tendncies generals, fins l'estudi detallat a escala local, on s'ha pres com a rea d'estudi tres municipis del centre de la Costa Brava (6.960 Ha): Palams, Calonge i Castell-Platja d'Aro. Els principals resultats obtinguts sn els segents: Una cartografia d'usos i cobertes del sl de tres perodes temporals i la conseqent interpretaci espacial per a cada etapa: 1957 (situaci preturstica), 1980 (inici de les actuacions dels ajuntaments democrtics) i 2003 (actualitat). Una anlisi quantitativa de la transformaci del paisatge i de les relacions espacials associades al canvi, a partir de la cartografia d'usos i cobertes del sl dels tres perodes mapificats (1956, 1980, 2003). Amb l'objectiu d'arribar a definir quina ha estat la dinmica dels canvis ocorreguts al llarg dels darrers gaireb cinquanta anys. Una anlisi de l'estructura del mosaic paisatgstic de cadascun dels talls temporals per mitj de l'aplicaci dels principals ndexs de l'Ecologia del Paisatge. S'ha analitzat la geometria de la conversi dels usos del sl i s'han posat de manifest les repercussions ecolgiques i paisatgstiques d'aquests canvis. Per una banda, a partir del clcul i interpretaci dels ndexos esmentats s'ha analitzat l'evoluci de la morfologia i la distribuci territorial dels quatre principals usos i cobertes del sl de la Costa Brava. Per l'altra, per a la Costa Brava centre s'ha analitzat l'estat dels dos sistemes naturals del litoral amb ms pressi antrpica: la franja estrictament costanera i les masses forestals. Respecte als tres municipis de la Costa Brava centre s'han tingut en compte en l'anlisi de l'evoluci del paisatge a escala local, les actuacions desenvolupades en l'mbit urbanstic municipal i les seves conseqncies paisatgstiques i ambientals. A partir de la informaci ja processada, s'han detectat les tendncies de canvi a partir de models de canvi d'usos i cobertes del sl. S'han incorporat tamb els factors biofsics i antrpics, socials i econmics, condicionants i responsables d'una determinada utilitzaci del territori en cadascun dels tres perodes. Mitjanant l'anlisi multivariable s'ha intentat descobrir el conjunt de factors que influencien en la taxa i el patr espacial de canvi d'usos i les seves conseqncies territorials. Finalment s'ha aplicat un model de simulaci, basat en els automatismes cellulars de Markov, per tal de projectar les tendncies de canvi i plantejar escenaris futurs, una eina bsica per a la planificaci futura del territori i per al control de les problemtiques ambientals. Aquestes mesures serveixen per a definir, per a la Costa Brava centre, un patr espacial dels canvis d'usos del sl a nivell local, i, per al conjunt de la Costa Brava, per a predir, mitjanant models de simulaci quantitativa, els possibles desenvolupaments i per estimar els impactes.
